dilluns, 25 de gener de 2016

Editada una guia de botigues responsables amb el medi ambient de Barcelona


Sostenible.cat
Font: Ajuntament de Barcelona
20-01-2016

La Fundació per a la Prevenció de Residus i el Consum Responsable ha elaborat una guia de consum responsable al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. L'objectiu d'aquesta guia és promoure els comerços respectuosos amb el medi ambient i que no generen residus.
 
La guia, editada amb el suport de l'Ajuntament, pretén fer reflexionar el veïnat sobre els hàbits de consum. En formen part els comerços que potencien els productes de cultiu ecològic, la venda de productes de proximitat i de comerç just, la reducció de les bosses de plàstic i la venda a granel i de productes reutilitzables.

BeOrganic, situat al carrer dels Corders, és un exemple d'aquest tipus de comerços. En aquest establiment tots els productes són ecològics. A més, com en el cas de la fruita i la verdura, també són frescos i locals. "Vam començar amb el detergent a granel, perquè crèiem que era important tenir-ne, ja que redueix l'ús dels envasos de plàstic. També tenim ampolles d'aigua de vidre, que són reutilitzables, i utilitzem bosses orgàniques o de paper", ha explicat Isabelle Reymond, propietària de la botiga. També apareixen a la guia Casa Gispert, on torren la fruita seca de forma artesanal i la venen a granel, o la botiga de sabons naturals Kiphy Sabons, entre altres.

A més, la guia també conté consells per als compradors. Fer ús del carro o el cistell quan es va comprar, cercar productes de proximitat i de comerç just, no acceptar bosses de plàstic o reutilitzar els envasos són accions que redueixen l'impacte del consum en el medi ambient. "Són petites accions, però, que si les fem tots, poden generar un gran canvi", ha afegit Laia Carulla, de la Fundació per a la Prevenció de Residus.

Ja hi ha molts establiments de la ciutat que formen part de la xarxa de comerços verds i els barris que disposen d'una guia de consum responsable. Des del 2013 n'hi ha a Gràcia, l'Eixample, Sant Andreu, Sarrià, Sant Martí i Ciutat Vella.

http://www.sostenible.cat/sostenible/web/noticies/sos_noticies_web.php?cod_idioma=1&seccio=6&num_noticia=446864

divendres, 3 de maig de 2013

René + que electrodomèstics

Fitxa de bones pràctiques de l'establiment "René + que electrodomèstics", del barri de la Ribera de Barcelona

Aquesta fitxa de bones pràctiques de responsabilitat social tracta sobre un comerç familiar que ha passat de denominar-se Radio René a René + que electrodomèstics, tota una declaració d’intencions que pretén destacar un seguit de compromisos que han pres i que avui formen part de la seva identitat.

L’any 2009 van redefinir el negoci iniciant una nova trajectòria que els havia de portar a revitalitzar el negoci i alhora adaptar-lo a les inquietuds que personalment professaven vers el medi ambient i la societat.

Aquests han estat anys de greu crisi econòmica, i la venda d’electrodomèstics s’ha vist afectada com tot el sector detallista amb l’afegit de l’impacte directe de la crisi immobiliària. A més, la competència per part de les grans superfícies comercials ha estat difícil de suportar.

Enmig d’aquest context, van considerar que un dels factors més importants per poder afrontar les noves realitats comercials era l’aposta per la innovació. I van orientar la seva proactivitat amb l’objectiu de crear un espai de compra i divulgació de l’eco-eficiència en el sector de l’electrodomèstic.

Aquest nou posicionament el van voler fer compatible amb el manteniment dels valors tradicionals propis del comerç de proximitat: el tracte diferenciat i personal a la clientela, un servei acurat, l’especialització i l’experiència sectorial dels venedors, un estil que al llarg dels anys els ha permès fidelitzar un públic. També com a part d’aquest estil, han optat per defugir altres models d’agressivitat comercial més fonamentats en guerres de preus o en publicitat enganyosa.

[continuar llegint fitxa pdf

Fundació Comtal

Fitxa de bones pràctiques de la "Fundació Comtal", del barri de la Ribera de Barcelona 

Es tracta d’un equip de professionals i voluntaris que treballa des de fa 17 anys amb l’objectiu d’educar i inserir a infants i joves en risc d’exclusió social.

Al servei d’una missió social i educativa

Més de 28.500 persones han passat per l’entitat en disset anys de funcionament. De ben segur que per a una part significativa d’aquestes, el pas per la Fundació ha estat un element clau per a poder millorar la qualitat de vida i desenvolupar-se autònomament i amb criteri dins la societat.

I és que l’impacte de la seva activitat és la principal responsabilitat que una entitat com la Fundació Comtal assumeix davant la societat. Un impacte que s’encara a satisfer la missió de la institució.

L’equip humà de la Fundació està integrat per més de trenta professionals contractats i prop d’un centenar de persones voluntàries, a més de la col·laboració d’alumnes en pràctiques. La seva acció rep el suport de diverses empreses, institucions i obres socials.

La Fundació Comtal és una entitat educativa amb un ideari propi. Les seves arrels s’originen i s’arrelen en el carisma de sant Joan Baptista de La Salle qui, al segle XVII, va crear un estil educatiu propi per atendre prioritàriament els més pobres.

diumenge, 23 de setembre de 2012

Primera botiga col.laborativa de Catalunya en el sector de moda i complements

El projecte sorgeix de la idea que 'la unió fa la força', així la proposta és donar opció als creadors independents de posar botiga  al barri del Born de Barcelona, un dels més famosos per la seva vessant creativa i artística. La CoShop, així es defineix l'establiment que es va inaugurar a principis de juliol,  ocupa uns 250m2 i és ubicat al carrer Banys Vells. Aquest espai ha d'allotjar uns 20 dissenyadors que fan producció local i sostenible.

El projecte pretén donar una empenta a dissenyadors locals de manera que compartint despeses com el lloguer, serveis, permisos... i fent pinya puguin competir amb la producció que ens arriba d'altres parts del món, més barata, sovint, gràcies al sou irrisori dels seus treballadors i especialistes o bé perquè són productes fabricats eludint mesures bàsiques incloses en el protocol de Kyoto, un document que busca créixer i fabricar a partir d'energies renovables i poc contaminants.

A CoShop, els mateixos dissenyadors són els encarregats d'atendre els seus clients, els mateixos que comparteixen projecte. Uns creadors que tindran, gràcies a la iniciativa, més possibilitats  de donar a conèixer la seva feina a un preu molt competitiu.

Els requisits per participar en aquest projecte són seguir la filosofia de la Productora que té molt en compte la responsabilitat social i mediambiental. Els interessats en aquest projecte, poden posar-se en contacte a través del correu coshop@capipotaproductions.com.

Més informació


  • Seguint amb el projecte que vam començar a perfilar en aquest article, hem estat entrevistant-nos amb professionals i ajuntaments per veure com es podia dur a terme.
  • Es tracta d’un espai de 250m2 situat al carrer Banys Vells, on s’hi allotjaran 20 dissenyadors que facin producció local. 
  • La idea és oferir un espai de referència amb una mostra del disseny que s’està fent al nostre país, amb unes despeses molt reduïdes pels dissenyadors participants i amb l’opció d’atendre ells mateixos directament als seus clients. 
  • Tots els serveis estan inclosos dins del lloguer de l’espai i el dissenyador es beneficiarà de la convocatòria que facin tots els altres companys, afavorint la venda creuada.

dijous, 3 de maig de 2012

Barri de la Ribera

El barri de la Ribera de Barcelona va néixer com un nucli de població format al voltant de l'antiga església de Santa Maria de les Arenes. Llavors s'anomenava Vilanova del Mar i allà s'hi van establir els sectors beneficiats de la gran expansió marítima i econòmica dels catalans per la Mediterrània des de l'època de Jaume I. La toponímia urbana demostra la gran diversitat d'oficis que s'hi concentraven: els carrers Argenteria, Canvis Nous, Caputxes, Espaseria, Mirallers, Sombrerers...

La importància que el barri va adquirir durant el segle XIII va fer pensar en la necessitat de transformar l'antiga parròquia en un gran temple que presidís aquest nucli habitat per mercaders i armadors. La construcció de la nova església va aplegar totes les corporacions representatives del barri. El temple es va construir molt de pressa, entre el 1329 i el 1383. Aquesta rapidesa explica la seva puresa d'estil: Santa Maria del Mar és un dels temples gòtics catalans més significatius.

El desplaçament de les grans rutes marítimes de la Mediterrània a l'Atlàntic, a partir del segle XVI va fer entrar la Ribera en un període de decadència. Aquesta crisi es va agreujar amb l'enderrocament de més de mil cases després de la desfeta de 1714. En el sector enderrocat es va construir la Ciutadella. Aleshores, l'església de la Mercè i el carrer Ample van substituir l'església de Santa Maria del Mar i el carrer de Montcada com a centres de la nova opulència barcelonina. Gairebé tots els vells palaus van quedar abandonats i alguns van arribar a ser locals industrials.

Quan es va enderrocar la Ciutadella, el 1868, la ciutat va guanyar un nou espai, el parc de la Ciutadella. El barri de la Ribera es va dinamitzar molt quan s'hi va construir el Mercat del Born, el 1876. Actualment, la rehabilitació arquitectònica i l'empenta d'un nou teixit social acceleren la recuperació d'aquest antic barri com a centre d'activitats lúdiques i culturals. Avui, la presència de museus i galeries ha fet de la Ribera un centre d'interès turístic, i la proliferació de restaurants i bars han convertit el barri en un clàssic de la nit barcelonina.

Font: TV3.cat

Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera

Sant Pere i Santa Caterina són dos barris que mantenen, encara ara, l'estructura medieval. Carrers estrets, retorçats i entrelligats mantenen una activitat arrelada des dels orígens: el treball tèxtil, transformat avui dia en activitat comercial. Sant Pere, Santa Caterina i Sant Agustí són noms relacionats amb les grans institucions religioses que hi havia a la zona. Avui en dia només resta el testimoni de l'església de Sant Pere de les Puelles.

Al sud, més a prop del mar, hi ha el barri de la Ribera, antiga Vilanova del Mar, presidit per la basílica de Santa Maria del Mar, centre de la vida senyorial de la ciutat del segle XIII al XIV.

Aquests barris es van anar configurant a partir del moment en què Barcelona va necessitar expandir-se fora del recinte romà. A partir del segle XI, a l'entorn del monestir de Sant Pere de les Puelles i de Santa Maria del Mar, que exercien un domini feudal sobre les terres que les envoltaven, i al llarg del rec Comtal es va anar formant la nova xarxa urbana. Aquests barris no eren més que suburbis de la Barcelona romana de la part est de la ciutat, que va formar un conglomerat de barriades que van anar creixent fins que les muralles les van aturar. Les noves vies dels ramals de la ciutat romana es van començar a poblar, i el rec Comtal, important curs d'aigua que entrava a la Barcelona vella procedent del riu Besòs, va ser un focus d'atracció d'indústries tèxtils de prerevolució industrial, que s'hi van instal·lar.

A l'extrem sud, la tradició marinera del barri i de la Ribera va conformar una unitat que data del segle X, quan ja hi havia un nucli habitat extramurs vora la platja a l'entorn d'una església anomenada Santa Maria de les Arenes (avui Santa Maria del Mar). Amb l'esplendor del comerç marítim del segle XIII, durant l'època de Jaume I, el nucli es va anar consolidant i s'hi van concentrar la major part dels oficis de la ciutat, com ho demostra la toponímia (Espaseria, Mirallers, Agullers, Esparteria, Sombrerers, Abaixadors, Caputxes, etc.) i alguns serveis bàsics de la infraestructura urbana (escorxadors, molins, tints, etc.) L'esplendor d'aquest barri es va mantenir fins a la davallada del tràfic comercial a la Mediterrània al segle XVI. La situació es va agreujar amb l'enderrocament de mig barri per la construcció de la Ciutadella l'any 1714 ordenada per Felip V. La zona va renéixer després de la instal·lació del mercat del Born, el 1876.

L'edificació medieval es va substituïr al llarg de la segona meitat del segle XVIII, quan les manufactures de teixits es van instal·lar als carrers de la zona i aquesta expansió va crear una nova demanda de mà d'obra i habitatge. Amb el temps, el creixement demogràfic de la zona va arribar a extrems increïbles i va ser la causa de més d'una epidèmia. La desamortització de 1835 no va alliberar sòl per a usos socials, sinó per a la creació de cases-fàbrica. Com a excepció, es va crear el mercat de Santa Caterina l'any 1848, avui dia totalment remodelat per l'equip de l'arquitecte Enric Miralles. L'enderrocament de les muralles i la realització de l'Eixample van influir en la proletarització del barri durant el segle XIX.

Això va suposar un atapeïment del barri amb la presència de fàbriques tèxtils, que a poc a poc, davant la manca d'espai, es van anar traslladant al Raval o fora muralles. La creació de l'Eixample, com en altres ciutats d'Europa, va produir un procés de substitució dels habitants del nucli antic que pertanyien a la classe benestant per immigrants que ocupaven habitatges subdividits, amb una manca evident dels serveis indispensables, que amb el pas del temps es van deteriorar força. Moltes cases nobles van ser dividides perquè hi visqués la gent obrera, amb un empobriment notable de les condicions de vida. El carrer de la Princesa es va obrir l'any 1835 (anava de la Plaça Nova al carrer del Comerç) en un intent va per oxigenar la zona. Els actuals barris de Sant Pere i Santa Caterina van quedar definitivament separats, de manera transversal, del barri de la Ribera, amb realitats molt diferenciades a nord i sud d'aquest carrer.

Durant la setmana tràgica, el juliol de 1909, es van cremar molts edificis religiosos com a forma de contestació popular i reflex de les males condicions de vida del barri. La situació sanitària deficient va provocar l'any 1914, entre els barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, 310 morts de tifus, el 5% de totes les defuncions de Barcelona.

En la primera dècada del segle XX va haver un esdeveniment cabdal: el pla urbanístic que va donar lloc a la construcció de la Via Laietana: 2.199 habitatges es van enderrocar i 82 carrers van desaparèixer totalment o parcialment amb el cost social que tot això va suposar. La Via Laietana va significar el trossejament de la unitat urbanística del centre històric en dues meitats diferenciades: per una banda el barri Gòtic i per l'altra els barris de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera.

La proximitat de l'estació de França i del port van atraure la majoria de la gent que arribava a Barcelona per la feina que generaven l'Exposició Universal de 1929 i les obres del metro. L'any 1945, el 32,3% dels habitants del barri eren immigrats. La presència de rellogats era abundosa i el barri es va convertir en una de les zones urbanes més denses d'Europa. Les condicions dels habitatges del barri eren les pitjors de Barcelona. El barraquisme vertical i horitzontal era moneda corrent i l'amuntegament de la població no va començar a minvar fins entrats els anys seixanta del segle XX. L'esponjament propugnat des de l'Administració -eix de l'avinguda de Cambó- en els anys vuitanta, amb els plans de reforma interior, han cercat un equilibri en el vell teixit urbà, la dignitat de la rehabilitació dels vells habitatges i de la gent que hi viu.

D'altra banda, la Ribera viu ara una revifalla com a zona d'oci descoberta per artistes independents i experimentals. Locals de nit, els pioners dels quals van ser Zeleste i Màgic, complementats per galeries d'art i antiquaris que s'articulen als voltants del carrer de Montcada, fan de la Ribera un barri abocat a l'especialització de serveis en el lleure.

Avui dia, la finalització del mercat de Santa Caterina significa una acceleració econòmica del barri que comença a donar fruits. D'altra banda, l'Ajuntament de Barcelona, per mitjà del Districte de Ciutat Vella, va presentar a la Generalitat de Catalunya una proposta per acollir els barris de Santa Caterina i Sant Pere a la Llei de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial. La proposta va ser aprovada i beneficiada amb un percentatge del 50'076% respecte del cost total, 14.616.000 euros, de les actuacions previstes en el projecte d'intervenció integral als barris de Santa Caterina i Sant Pere, que són: Millora de l'espai públic i dotació d'espais verds amb la urbanització del Pou de la Figuera.
  • Rehabilitació d'elements comuns dels edificis privats.
  • Provisió d'equipaments per a ús col·lectiu al Pou de la Figuera, Centre Cívic de Sant Agustí, edifici de la Penya Cultural Barcelonesa i sòl per a una residència per a gent gran.
  • Foment de la sostenibilitat del desenvolupament urbà amb la instal·lació de recollida pneumàtica i una minideixalleria.
  • Programes per a la millora social, urbanística i econòmica.
L'àrea urbana que formen els barris de Santa Caterina i Sant Pere abasta una superfíciede 35,13 hectàrees, una població d'uns quinze mil habitants i un teixit residencial de 8.650 habitatges aproximadament.

Font: www.bcn.cat

El barri de la Ribera

La Ribera és un nucli del barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera del districte de Ciutat Vella de Barcelona. És un dels nuclis o barris tradicionals del centre històric de Barcelona i és un dels tres que dóna nom al barri administratiu.
El barri de la Ribera va ser el centre econòmic de la ciutat entre els segles XIII i XV, quan la riba del mar arribava realment a tocar el barri, quan el que avui coneixem com la Barceloneta encara era una illa (l'illa de Maians). Els grans mercaders hi van fer els seus palaus, com els que encara es conserven al carrer de Montcada.
Hom divideix el barri en dos sectors, un la Ribera més proper a la Via Laietana i un segon conegut actualment com el Born.[1] El Bornantigament era conegut com la Ribera del Rec Comtal i ara és delimitat pel Passeig de Picasso, el carrer de la Princesa fins el carrer del Rec, el Passeig del Born, Sant Maria de Mar, el Pla de Palau i l'avinguda del Marquès de l'Argentera.[1] Aquesta zona, el Born, que s'exten al voltant de Santa Maria del Mar fou construïda a les afores de la muralla primitiva i fou anomenada la Vilanova o Vilanova de Mar.[2] A vegades la gent utilitza el terme el Born com a sinònim de tot el barri de la Ribera.[3]
Alguns llocs notables:
El barri va perdre importància quan el centre econòmic es va desplaçar cap al barri de la Mercè i el nou port el segle XVI. La meitat del barri de la Ribera va ser enderrocat després de laderrota de 1714, per fer la fortalesa de la Ciutadella i la gran esplanada defensiva al seu voltant.
La Ciutadella va ser enderrocada al segle XIX i les esplanades van tornar a ser urbanitzades. S'hi van fer l'actual parc de la Ciutadella i l'antic mercat del Born, on s'han trobat i excavat restes de les cases enderrocades després del 1714.